50 anys

FEM 50 ANYS!

Sopar d’aniversari

Can Campanyà enguany celebra el seu 50è aniversari. 50 anys que, per primera vegada, la iaia Teresina va encendre els fogons del nostre restaurant. Al llarg d’aquest temps, us hem acompanyat en el vostre dia a dia, en celebracions familiars o fins i tot en les vostres dates més especials i, poc a poc, entre tots els que per algun motiu o altres heu passat pel restaurant, s’ha anat escrivint la història de Can Campanyà.

El passat 29 de juny vam celebrar-ho plegats en un sopar al jardí. Una celebració on vam cuinar els plats més emblemàtics de la nostra trajectòria i on vam voler fer un reconeixement a tantes i tantes persones estimades i que malauradament ja no hi són. Per això, tots els beneficis que es van recaptar es van donar a la Fundació Josep Carreras per a la recerca per curar el càncer.

 

Una història de fogons

Vet aquí una vegada una història i unes arrels que comencen en un entorn idíl·lic com és la Terra Alta. Allà hi vivien un matrimoni fills de camperols i ramaders,el Batiste i la Teresina,que degut a les circumstàncies polítiques viscudes durant aquells anys, van ser expropiats de les terres de regadiu que cultivaven i del mas que tenien al Port de Beseit on vivien. Quedant-se només amb les terres de secà i la casa del poble d’Arnes.

En aquell temps poc podia fer el Batiste per mantenir una família de cinc membres: l’avi Miquel, la Teresina, i les seves dues filles la Magdalena i la Maria Teresa; sense terres de regadiu per cultivar. Tant sols anar “al jornal” per altres i passar moltes estones a la taberna on donar voltes al cap.

La gelada de l’any 1952 va ser decisiva perquè un home, que era belluguet de mena i amb un caràcter emprenedor, deixés dona i filles al poble i agafés la mula i el carro i decidís marxar a l’aventura netejant boscos i dormint als pallers de les cases pairals. Fins que va arribar a un indret que li recordava moltíssim la seva enyorada terra, la falda de Montserrat, a Can Tobella. El Batiste no va deixar de lluitar i treballar fins que va poder aconseguir tornar a ajuntar tota la família allà, on podrien tornar a respirar les mateixes flaires que als Ports. Olors que per tots ells eren vida: farigola, romaní, el riu… I sobretot un espai on tornaven a tenir mitjans per poder viure i guanyar-s’hi la vida tots plegats.

Poc van trigar en aconseguir un pis a Olesa de Montserrat, en deien les cases barates,  i en posar-se a treballar els tres membres de la família que ho podien fer. El pare treballava netejant boscos, la mare recollint l’escorça dels pins i venent-la per encendre les estufes de llenya i les cuines econòmiques, i la Magdalena treballant al teler. La Maria Teresa era petita i anava a l’escola de monges i després es dedicava a fer malifetes amb la seva amiga la Carrasca. Això si que era feina!

El pare sempre havia desitjat tenir un “xicotot” deia ell, i és per aquest fet pel que amb una filla de 15 anys i una altra de 9 van provar sort a veure si venia un noi. Però no, els hi va tornar a sortir una pixanera, i com no li van posar Montserrat.

Treballant treballant el pare va fer cap a la finca de Can Canadell, i a l’any 1958 el Sr Josep Canadell el va posar en contacte amb Don Antonio Sert Lopez, el Conde de Sert, que buscava un masover per la masia i les terres de  Can Campanyà. Una vegada el pare s’hi va instal·lar i va condicionar la masia per a viure-hi, tota la família s’hi va traslladar. Els Nadals del 1960 ja els passarien a casa.

A partir d’aquí ànima, il·lusió i molta empenta! El Batiste no parava de plantar i collir per després poder anar a vendre i la Teresina amb els animals: porcs, gallines, pollastres, conills, xais i cabres… Però podien amb tot!